15 de març Dia Internacional del Consumidor

Aquest col·lectiu és especialment vulnerable a les estafes i enganys que circulen per les xarxes socials i són, a més, el col·lectiu que menys reclamacions posen als Serveis Públics de Consum. De tots els expedients que ha tramitat la Diputació de Barcelona, només l’11% provenen de persones entre 18 i 35 anys.

Amb aquesta campanya volem alertar de les males pràctiques que proliferen a les xarxes socials i a les plataformes digitals i apropar els Serveis Públics de Consum de la demarcació a tota la ciutadania, però especialment al públic més jove.

CONSELLS:

• Desconfieu dels missatges rebuts a través de les xarxes socials o per corrreu electrònic de persones desconegudes i no cliqueu els enllaços que puguin contenir.
• No respongueu mai correus electrònics que sol·licitin dades personals o financeres.
• Aneu amb compte amb webs que us ofereixen gaudir, en descàrrega o en streaming, de pel·lícules, música o llibres de manera gratuïta i amb un simple formulari de registre. Les vostres dades podran ser utilitzades. 
• Si utitilizeu portals de compravenda d'articles de segona mà, informeu-vos bé sobre la persona compradora o venedora, consulteu valoracions o comentaris d'altres usuaris i r4ecordeu que en la compravenda entre particulars no s'aplquen les garanties legals previstes en la normativa de protecció de consumidors.
• Malfieu-vos de pàgines que ofereixen, a preus anormalment reduïts, productes de luxe o d'alta gamma, podria tractar-se de productes falsificats o robats.
• Si descarregueu una aplicació per compre per Internet, feu la descàrrega des de la pàgina oficial. Investigueu l'entitat desenvolupadora de l'aplicació, llegiu els comentaris i la puntuació atorgada per altres perseones usuàries i consulteu els termes legals i la política de privacitat.

Com actuar si has estat vísctima d'una estafa a internet?

1. Recull proves de l'estafa o de l’engany.

Guarda totes les comunicacions, correus electrònics, captures de pantalla i qualsevol altre document relacionat amb l'estafa. Aquestes proves seran útils per demostrar el frau i fer la reclamació.

2. Contacta amb l'empresa o plataforma.

Si es tracta d'una compra en una plataforma reconeguda (Amazon, Wallapop, Vinted, etc.), contacta amb el servei d'atenció al client i explica què ha passat. Sovint tenen polítiques de protecció al consumidor que podrien ajudar-te a recuperar els diners.

3. Consulta amb la teva entitat bancària o al teu proveïdor de serveis.

Si has realitzat el pagament amb targeta, la factura del telèfon o altres serveis de pagament, contacta amb el teu banc o amb el proveïdor del servei. Sovint, poden iniciar un procés de devolució del pagament o bloquejar transaccions futures amb el venedor.

4. Acudeix al servei públic de consum (OMIC) del teu ajuntament

Els serveis públics de consum locals ofereixen serveis de mediació i faciliten l'accés a l'arbitratge per trobar una solució satisfactòria als conflictes de consum. Si consideres que s'han vulnerat els teus drets, presenta una reclamació.

5. Denuncia a la policia

A Catalunya, pots presentar una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per informar sobre una estafa, un frau o qualsevol altra conducta delictiva a Internet. Això és especialment recomanable si es tracta d'una quantitat considerable de diners o d'un delicte greu. Pots fer-ho en línia o acudir a una comissaria.

6. Conflictes amb portals ubicats a altres estats de la UE

Si l'estafa té caràcter transfronterer i l’empresa té seu a un altre país de la UE, pots recórrer al Centre Europeu del Consumidor (CEC) o a la plataforma de resolució de litigis en línia de la Comissió Europea. Si l’empresa o l’autor de l’engany està ubicat fora de la Unió Europea, resulta força complicat resoldre qualsevol problema.

7. Altres organismes de protecció als consumidors

Si es tracta d’una reclamació en matèria de protecció de dades personals, l’organisme competent és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Si disposes de proves o indicis que acreditin la vulneració dels teus drets a la protecció de dades, pots presentar una reclamació a través de la seva seu electrònica.

Estafes o enganys més habituals.

Scam

• Què és? Perfils falsos que busquen enganyar per obtenir informació personal, diners o fer altres fraus.
• Conseqüències. Pèrdues econòmiques, robatori d'identitat o danys a la reputació.
• Consell. Els adolescents no haurien de compartir dades sensibles i haurien de ser conscients dels senyals d'alerta de possibles enganys.

Grooming

• Què és? Adults que es fan passar per adolescents per establir una relació amb ells amb finalitats d'explotació o abús.
• Conseqüències. Pot desembocar en abusos sexuals, xantatge o trobades perilloses fora de línia.
• Consell. No compartir informació personal ni quedar amb desconeguts, i parlar amb adults si es perceben situacions sospitoses.

Ciberassetjament

• Què és? mAssetjament a través de xarxes socials, missatges o fòrums.
• Conseqüències Pot afectar greument l'autoestima, la salut mental i provocar ansietat, depressió o, en casos extrems, intents de suïcidi.
• Consell Els adolescents haurien de bloquejar i denunciar els assetjadors i informar-ne als adults de confiança.

Pressió social i necessitat d’imitació

• Què és? Les xarxes socials solen mostrar una imatge idealitzada de la vida, fet que pot provocar pressió per aconseguir un cert aspecte físic o un estil de vida concret.
• Conseqüències Baixa autoestima, insatisfacció corporal, ansietat i depressió.
• Consell Explicar que les xarxes no sempre reflecteixen la realitat i fomentar una imatge positiva d’un mateix.

Pèrdua de privadesa i geolocalització

• Què és? Compartir ubicacions i informació privada a les xarxes socials pot exposar els adolescents a situacions perilloses.
• Conseqüències Risc de robatori d'identitat, seguiment no desitjat o assetjament.
• Consell Fer servir configuracions de privadesa restrictives i evitar publicar ubicacions en temps real.

Exposició a continguts inapropiats o nocius

• Què és? Continguts violents, pornogràfics o que promouen conductes perjudicials com l'autolesió o els trastorns alimentaris.
• Conseqüències Pot distorsionar la visió que tenen els adolescents del món, crear complexos i problemes de salut mental.
• Consell Controlar i filtrar el tipus de contingut que els adolescents poden veure, i parlar amb ells sobre els efectes d’aquests continguts. El Codi de Consum de Catalunya és el marc legal per perseguir i sancionar els continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a internet.

Addicció a les  xarxes socials i als jocs en línia

• Què és? Ús excessiu d'internet que pot afectar la vida diària, el rendiment escolar i les relacions personals.
• Conseqüències  Pèrdua de temps en activitats improductives, aïllament social, estrès, ansietat i trastorns del son.
• Consell Establir límits de temps i animar a fer activitats fora d’internet.

Pagaments a tercers a la factura del mòbil

• Què és? El pagament a tercers consisteix en què el nostre telèfon mòbil, a través de la companyia telefònica, es converteix en mitjà de pagament de serveis prestats per tercers. Aquesta pràctica no suposaria cap problema si el client autoritza el pagament de manera expressa però en moltes ocasions aquests pagaments s'activen sense el permís de l'usuari. Les altes es produeixen normalment a través de la navegació pel mòbil, de manera que l'empresa aliena coneix la nostra operadora i el número de telèfon. Només cal un clic en un anunci, fet de forma conscient o inconscient, perquè es formalitzi la contractació.
• Conseqüències El primer càrrec a la factura és immediat i després es repeteix de forma sistemàtica com a subscripció. A més, solen ser càrrecs per imports relativament petits que poden passar inicialment desapercebuts però que mica a mica incrementen considerablement la factura telefònica.
• Consell. És recomanable revisar la factura del telèfon cada mes i comprovar que no hi ha subscripcions actives que no s'hagin acceptat prèviament. Si el client ho sol·licita, els operadors de telefonia mòbil estan obligats a desactivar la facturació a tercers i el cobrament de SMS Premium. Aquests últims comencen a caure en desús, però no està de més ser previngut.

Phishing

• Què és? L’usuari rep un missatge a través de les xarxes socials o per altres mitjans amb sentit d’urgència, que requereix d’una acció immediata.
• Conseqüències. L’enllaç del missatge redirigeix l’usuari a un lloc web idèntic a l’original, que és una còpia, i no dubta de la seva autenticitat. Aquí, la web li demana que introdueixi les seves dades personals o confidencials. En altres ocasions, en fer clic a l'enllaç s’obren les portes a la instal·lació un programa maliciós (malware) que obstrueix els sistemes i els arxius del dispositiu o directament en pren el control.
• Consell. Desconfia dels missatges rebuts a través de les xarxes socials o per correu electrònic de persones desconegudes i no premis en els enllaços que puguin contenir. Procura mantenir actualitzats els sistemes operatius dels teus dispositius, així com els programes i les aplicacions de seguretat.

Falsos regals i suposats premis en sortejos i concursos

• Què és? L’usuari rep un missatge o li apareix una notificació emergent assegurant que ha guanyat un concurs o un regal.
• Conseqüències Per tal d’obtenir el benefici l’adolescent haurà d’introduir les seves dades personals o facilitar informació confidencial que posteriorment es podrà fer servir amb finalitats delictives o per estafes.
• Consell Desconfia d’ofertes llamineres excessivament bones. Verifica si la promoció prové d’una font fiable i/o oficial. Evita participar en aquells sortejos que només es promocionen a xarxes socials, per sms o whatsapp i si et demanen compartir o donar un “like” per participar-hi, evita fer-ho si no has pogut comprovar la seva autenticitat.