Calldetenes

El terme municipal de Calldetenes, de 5,80 km², es troba a dos quilòmetres de Vic i és el tercer més petit de la comarca d'Osona. Calldetenes limita al nord amb Folgueroles, a l'oest amb Vic, al sud-oest amb Santa Eugènia de Berga, i al sud-est i a l'est amb Sant Julià de Vilatorta. El terme té una altitud mitjana de 489 metres.

El terreny és pla i en general de poca alçada, a excepció dels turons-testimoni típics de la plana. Els turons estan formats per margues gris-blavoses, conegudes popularment com a "marga de Vic" o "pedra morta" per la seva poca compacitat -es desfan fàcilment-.

Les margues, modelades per l'aigua de la pluja, donen lloc a un relleu aixaragallat. El turó de sant Marc n'és un bon exemple. La seva alçada, 580 metres, fa que sigui considerat un dels miradors de la Plana de Vic.

La part superior del terme municipal és drenada pel torrent de Sant Martí (antic riu de Peres), que desemboca al riu Gurri. També hi ha el torrent de la Sauleda o el de la Serra, generalment sécs. Calldetenes compta amb la font de la Frontera, que durant molts anys va abastir d'aigua el municipi, i amb diverses fonts —de la Boga, d'en Pep, del Figueral, del Vern, etc.—. Actualment algunes fonts estan seques i d'altres no són potables.

Les terres del municipi es troben dins l'àmbit del domini d'un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. La temperatura mitjana oscil·la entre els 10-14°C, i al juliol es poden assolir valors mitjans entre els 20-24°C i el mes de gener entorn els 2-5°C. Les precipitacions mitjanes anuals són superiors als 700 mm. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera i la tardor, amb un règim pluviomètric de 200-250 mm, mentre que l'hivern és l'estació amb una menor quantitat de pluges registrades (100-150 mm). L'estiu té unes precipitacions mitjanes entre els 150-200 mm.

Pel que fa a la flora, el municipi de Calldetenes es troba situat en ple domini de la roureda de roure martinenc (Quercus humilis). Aquesta formació forestal representa la vegetació potencial de tota la Plana de Vic, on per efecte de la inversió tèrmica no s'hi pot desenvolupar l'alzinar.

Des de segles enrere l'activitat humana ha anat modificant el paisatge i ha substituït la pràctica totalitat de les rouredes per camps de conreu. Actualment els camps ocupen totes les zones planeres del municipi. Als petits turons els fenòmens erosius limiten la presència de les rouredes als espais on es conserva una mínima profunditat de sòl, però donen pas a formacions herbàcies i arbustives allà on la roca mare aflora a la superfície.

El terme comprèn, a més del poble de Calldetenes, el petit agrupament de Sant Martí de Riudeperes i un important nombre de masos dispersos. El travessen la carretera local que uneix el nucli amb Vic i l'eix transversal de Catalunya.

Població

Les primeres dades de població de Calldetenes, pel fet que la seva parròquia anava unida a la de Sant Julià de Vilatorta, les trobem sumades a les del poble veí. De tota manera, les primeres notícies que en tenim es remunten a un cens de 1359, quan se'ns diu que Sant Martí de Riudeperes Tenia 37 focs o famílies. El 1497 la parròquia havia perdut famílies i el 1553 havia davallat fins a les 19.

Pel que fa als primers habitants de l'actual nucli de Calldetenes, sabem que el 1610 tenia uns 7 focs, i 17 el 1689. Inicialment era una petita barriada. Al segle XVIII la població va experimentar un fort desenvolupament, doblant la seva població (264 habitants el 1718, per 540 el 1782), tot i que el 1789va perdre un important contingent de població davallant fins als 491 habitants.

Al llarg de la primera meitat del segle XIX la població va patir fluctuacions, i les 138 famílies que existien el 1848 al terme es repartien de la següent manera: 48 al Carrer Gran, 28 al carrer de Sant Tomàs, 29 al carrer de França, 29 al Serrat i 4 masies unides al nucli. Tot i que en el primer cens de població s'hi reflecteix un nou creixement, al llarg de tota la segona meitat del segle XIX es va donar una nova davallada, i el 1900 hi ha els mateixos habitants que setanta anys enrere.

Al segle XX hi va haver molts alts i baixos; la dècada del 1900 i la del 1920 van ser de les més favorables, juntament amb la de 1990. La guerra civil de 1936-39 va ser la causa d'un petit retrocés i entre el 1940 i el 1960, tot i donar-se períodes d'un cert augment, no es poden considerar dècades d'un fort desenvolupament demogràfic. Des de 1960, la població va anar augmentant de manera continuada, tot i la lleu aturada de mitjans de la dècada de 1980. El cens del 1991 era de 1.475 habitants, xifra de la qual en resulta una densitat de població de 254 h/km2. La piràmide per edats de la població mostrava un pes important del grup d'adults (66%) i de joves (24%). L'any 2023 el padró d'habitants se situa en la xifra de 2.532.

El nucli urbà

Les primeres cases que hi va haver a Calldetenes eren situades, amb tota probabilitat, al Serrat. Segurament es tractava d'edificis aïllats, els coneguts hostals de Calldetenes. No obstant això, la veritable urbanització del Serrat com a carrer data del segle XIX. Els habitatges eren de planta baixa i parets de tàpia. La senzillesa de la construcció ha fet que no n'arribés cap en la seva estructura original. Actualment s'hi ha edificat cases unifamiliars que no tenen res a veure amb les primeres construccions.

El nucli urbà primogènit de Calldetenes, entès com a lloc urbanitzat, és el carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França, i el de Sant Tomàs, alçat a l'entorn de l'església de la Mercè i de la carretera de Vic a Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles. El tipus de construcció és força similar a tot el conjunt, cases amb planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els habitatges solen estar exempts de decoracions, amb l'excepció de la casa de "Can Vinyets", que llueix un bonic esgrafiat a la façana.

Una de les cases més antigues que es conserven del poble és la del carrer de Sant Tomàs número 2, a "Can Simeón", que data del segle XVII. A partir d'aquí es van anar edificant els carrers del Cementiri, Santa Eugènia, i Vilatorta, les cases dels quals no constaven en el padró de 1888 i si, en canvi, en el de 1936. Al voltant de la dècada de 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou, i en els darrers anys s'han edificat pisos al voltant de l'avinguda Pau Casals, i cases unifamiliars a la zona de les adoberies i del Serrat d'en Carles.

El nucli rural

El nucli rural és el bressol de Calldetenes. Només hem de pensar que un gran nombre de les cases de pagès del municipi existeixen des de l'època de la repoblació, mentre que la consolidació del nucli urbà, com hem vist, és de finals del segle XVIII. La descripció del nucli rural la podeu consultar a partir de les tres grans rutes que permeten conèixer el municipi, la dels molins, la del romànic i la de Sant Marc. Abans de descriure-les, però, volem fer referència a algunes cases i espais que no descriurem al tractar d'aquestes grans rutes.

Primerament cal mencionar la casa de les Adoberies, actualment ubicada dins l'espai urbà. Altres cases importants són l'Aragall, Can Broma, Can Broma Vell, Can Carrera, Can Carles o el Martí són d'altres cases que podem trobar a la part nord del terme municipal.

Economia

L'agricultura té una certa importància en l'economia del terme. Actualment es conrea el 57% de les terres del municipi en un total de 46 explotacions amb una superfície mitjana d'unes 10 ha. cadascuna. Més de la meitat de les terres es conrea sota règim directe de propietat i el 30% en règim de parceria, mentre que la resta és en contracte d'arrendament. Els canvis en els productes cultivats durant el segle XX han estat significatius. Entre 1930 i 1973 es van deixar de cultivar terres que abans s'explotaven i es van introduir nous productes. Si bé predominaven els conreus de secà, el 1973 es plantaven un 13% menys de cereals (blats i grans grossers) que el 1930, i el 1989 gairebé un 22% menys. Les patates van passar de ser el producte majoritari després dels cereals (19,95% dels conreus de 1930), a ser un conreu testimonial el 1989 (0,86%). El blat de moro va patir un procés semblant. Si bé el 1930 no era un producte massa estès (5,05%), va tenir un gran ascens entre 1930 i 1973 (21,57%), sobretot perquè es donava al bestiar, però la intensificació dels farratges i els canvis tècnics a la ramaderia el van relegar a un cultiu testimonial el 1989 (0,86%). Finalment, el els farratges destinats al bestiar van créixer de forma espectacular (10,09% dels cultius el 1930 pel 49,86% de 1989).

El veritable creixement de la ramaderia al poble es va donar a partir dels anys 1960, i va esdevenir molt important a la dècada de 1990, de manera semblant a la resta de la comarca. El 1973 a Calldetenes hi havia censats animals bovins, porcins i avícoles. El 1982 s'afegien al cens els conills i els equins, i el 1989 el bestiar cabrum. També, el 1996, es va introduir la cria d'estruços al municipi, concretament al mas Ponç. El més destacat, però, és que en set anys el total de la cabana ramadera va passar de 6.287 animals a 11.726, duplicant-se pràcticament el nombre de caps que es criaven al municipi. En aquest augment destaca la important pujada del bestiar porcí, i l'ascens de les vaques i dels conills. De manera testimonial es van introduir cabres, mentre que van desaparèixer les ovelles, degut, bàsicament, a la manca de pastures.

L'últim cens d'activitats econòmiques, realitzat en el primer semestre de 2009, concretava en 174 el nombre total d'empreses emplaçades al municipi, incloses indústries, empreses ramaderes i agrícoles, empreses del sector de la construcció, del sector de serveis, comerços al detall, i altres professionals.

El municipi disposa des del 2008 de servei de transport interurbà que enllaça amb les línies de la veïna ciutat de Vic. Calldetenes disposa també dels equipaments del Centre de Serveis de Calldetenes, que té cura de l'atenció de les persones grans del municipi; d'instal·lacions esportives (piscina d'estiu, camps de gespa artificial, pista poliesportiva i pista de tennis); de punt d'aportació de residus; de l'Auditori Teatre, que acull programació estable des de la tardor de 2007; el Punt Jove, recentment instal·lat a la segona planta de la Casa Consistorial; els equipaments educatius de la llar d'infants, l'escola de primària i l'institut d'ESO i batxillerat, i el recent ampliat consultori municipal. També s'està treballant en la fase final de construcció del pavelló El Torrental, per acollir noves modalitats esportives al municipi. 

Autor: Jordi Vilamala i Ajuntament de Calldetenes