Presentada al Ple del 4 de març de 2024 pel grup municipal d'ERC
MOCIÓSOBRE LA RETIRADA D'UN MONUMENT FRANQUIESTA SITUAT AL TERME MUNICIPAL DE CALLDETENES.
Situat a 25 metres al nord de la carretera BV-5201 -entre Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta- dins de la finca del Castell de Santa Margarida, a l'oest del camí d'accés al Castell dins del terme municipal de Calldetenes s’hi troba un monument commemoratiu a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) del bàndol franquista.
Es tracta d’un monòlit visible al peu de la carretera, amb un sòcol de base quadrada amb una inscripció: "Santa Margarita a las víctimas. 1936. XVI noviembre 1941".
La resta del monument està format per carreus, amb unes piràmides invertides a la part baixa de cadascuna de les cares, damunt de la qual s'erigeix una creu. En la creu hi ha gravada una altra inscripció:
“A los mártires caídos por Dios y por España: Jaime Serra Ordi, Juan Lladó Oller, José Bisbal Olmeres, Ramon Clara Canals, Fortian Puig Ordeix, José Nogué Ordeix, José Nogué Roger, Desconocido, Desconocido, Vicario General de Vich, Párroco de Artés, Badia Flaquer, Sor Maria Carmelita descalza de Vich”
Està catalogat al banc del cens de simbologia franquista del memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 3967.
En la XIV legislatura, el Parlament Espanyol, va aprovar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, sobre memòria democràtica, que dedica tota la primera secció del V capítol precisament a “Símbols, elements i actes contraris a la memòria democràtica”. En aquest sentit, doncs, en l’apartat primer de l’article 35 de l’esmentada legislació es consideren elements “contraris a la memòria democràtica, els edificis, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualsevol altre element o objecte adossat als edificis públics o situat a la via pública en què es realitzin mencions commemoratives en exaltació, tant personals com col·lectives, de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van donar suport a la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l'eix durant la Segona Guerra Mundial”. Així mateix, a l’apartat tercer de la mateixa legislació s’indica que: “Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències i en el seu territori, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'aquests elements.” I finalment, i atenent al cas que ens ocupa, l’apartat cinquè indica que: “Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los, segons la forma establerta en el present article.”
La mateixa norma es dota d’un règim sancionador en cas d’incompliment dels preceptes recollits en la mateixa. En primer lloc, a l’apartat primer de l’article 37, s’indica que:
“En cas que no es produeixi la retirada o eliminació dels elements inclosos en el catàleg al qual es fa referència a l'article anterior, de manera voluntària, l'administració pública competent iniciarà d'ofici el procediment per a la retirada d'aquests elements”. I complementàriament, a l’apartat quart del mateix article, s’indica que: “Per a la execució de l'ordre, l'administració competent podrà imposar multes coactives, fins a deu successives per períodes d'un mes i per una quantitat de 200 a 1.000 euros, segons la importància de l'element a retirar, amb sotmetiment al que estableix l'article 103 de la Llei 39/2015, de 1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.”
Així doncs, a més de contravenir l’ordenament jurídic vigent, és obvi que la presència d’un monument d’enaltiment de la dictadura franquista dins del terme municipal de Calldetenes és una anomalia en ple Segle XXI, a més de suposar una clara falta de respecte a les víctimes d’aquell fosc període de la història i al dret bàsic que tenen a la reparació, a la veritat i a la justícia.
Passats 46 anys des de l’aprovació de la Constitució i el pretès règim de llibertats i 49 des de la mort del dictador Francisco Franco, és inadmissible que continuïn existint aquesta mena de simbologies de culte al que significà la barbàrie abjecta del feixisme nacional-catòlic. Més encara si atenem a que el nostre municipi s’ha caracteritzat per un abast consens republicà i independentista, valors completament contraposats al que representava el règim dictatorial de Franco.
