Moció SEC - Contra tancaments BBVA

La banca ha anunciat l’inici de diferents processos de reestructuració a l’Estat Espanyol, amb la finalitat d’ajustar despeses per mantenir i augmentar els beneficis dels seus accionistes i els salaris dels seus dirigents. Aquests processos de reestructuració passen per reduir considerablement les seves plantilles, via expedients de regulació d’ocupació, i per tancar un gran nombre d’oficines obertes al públic.

Un dels grans motius al·legats per tot el sector, i en especial pel BBVA, és la gran penetració de la digitalització dins la seva clientela. En aquest sentit al·leguen que la penetració de la digitalització és tant àmplia que fa necessari reduir la plantilla i el nombre d’oficines; a Catalunya la reducció passa per prescindir d’un 30% dels seus treballadors i per tancar un 36% de les seves oficines amb la següent distribució provincial:

Una xarxa i una plantilla que ja s’han vist fortament reduïdes en els diferents processos de fusió que ha tingut el sector bancari en l’última dècada. Segons dades del Banc d’Espanya, del 2017 fins al 2020 s’han tancat 1250 oficines només a Catalunya. En el cas del BBVA ha reduït un 36,77% la seva xarxa a Catalunya durant aquest període, tancant un total de 380 oficines .

Tenint en compte aquestes dades i els tancaments previstos amb aquests processos de reestructuració, tot fa preveure una xarxa d’oficines pràcticament inexistent a la majoria de pobles i ciutats del nostre país .

El tancament de sucursals bancàries també atempta contra un servei essencial a la ciutadania, ja que per a realitzar moltes de les gestions de la nostra vida quotidiana necessitem ser clients d’una entitat bancària (cobrament de nòmines i pensions, pagament de rebuts i factures, préstecs hipotecaris i personals, etc.) convertint el servei en imprescindible.

En definitiva, aquesta política de tancaments té greus conseqüències per a la nostra societat:

• La desaparició de desenes de milers de llocs de treball a tot l’Estat i sobretot a Catalunya. Això perjudicarà directament tant al sector públic com al sector privat: increment de subsidis per atur, decrement d’ingressos de quotes a la Seguretat Social, precarització social i reducció de despesa privada derivada de la incertesa de tenir uns ingressos a futur.
• Increment de la bretxa digital i exclusió d’una part de la població dels serveis financers: el tancament gradual de sucursals bancàries i l’aposta per la digitalització no té present la bretxa digital existent i no s’estan posant els mitjans per reduir-la, de manera que una bona part de la població queda exclosa de l’accés als serveis financers. S’està instaurant un model de banca digital forçat des de la pròpia banca que en cap cas té present les diferents capacitats dels seus clients per als usos digitals ni els nivells de coneixement per manejar-se amb certs productes financers. Això atempta als drets individuals de tota la ciutadania, ja que amb l’edat es poden reduir o perdre les capacitats digitals i en conseqüència es pot veure limitada l’autonomia a l’hora de disposar d’alguns dels serveis bancaris bàsics (avui en dia és habitual veure empleats de BBVA fent les gestions dels seus clients en els caixers). La digitalització hauria de ser inclusiva, però tal i com s’està duent a terme, la digitalització exclou una part de la població dels nostres municipis.
• Dificultats logístiques per al sector comercial ja que al coexistir el pagament amb targeta i amb efectiu entre d’altres, es perd capacitat de disposar canvi en efectiu per a la clientela, dificulta la logística de rotllos de paper per al datàfon/TPV, i es fa més difícil l’ingrés en els caixers automàtics de l’efectiu diari recaptat.
• Menyspreu a la gent gran i a la gent amb mobilitat reduïda. Per fer les seves gestions s’hauran de desplaçar, la majoria necessitarà algun familiar, amic o veí per poder desplaçar-se a fer les seves gestions.
• Desatenció al món rural: a la majoria de poblacions desapareixerà el servei bancari, la majoria de ciutadans dels nostres pobles hauran de desplaçar-se per a fer les gestions que no els sigui possible resoldre digitalment .Així doncs, aquest model digital exclou l’atenció presencial a la majoria dels municipis de tot l’Estat i especialment a Catalunya; on, només el BBVA, pensa tancar un 40 % de les seves oficines.

Per tot això, sol·licitem que es proposin els següents acords:

1. Traslladar a totes les entitats bancàries que operen a la ciutat, el desacord de la corporació en relació al tancament de sucursals en general. Cal que cessin els tancaments amb el conseqüent acomiadament de personal i que es replantegin la seva política envers la seva clientela. Primer cal resoldre la bretxa digital, han de posar-hi els mitjans per tal que ningú en quedi exclòs, el model digital actual exclou una part important de la nostra ciutadania.
2. Traslladar a totes les entitats bancàries que, en les sucursals obertes, disposin de personal suficient per atendre a la ciutadania i que l'horari d'atenció efectiva faciliti que familiars puguin acompanyar la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda. Les entitats obertes han de ser pro actives en l’adaptació de la població a les noves tecnologies amb eines més senzilles per a determinats públics. I la gestió dels diners en efectiu també ha de comptar amb la pro activitat de les entitats.
3. Traslladar al Gobierno de España, al Govern de la Generalitat, a l’ Asociación Española de Banca i a la CECA (Confederación Española de Cajas de Ahorros) el nostre desacord amb les polítiques de tancaments de sucursals bancàries i la manca d'alternatives davant el perjudici que la decisió suposa per a la ciutadania i per a l’ocupació i sol·licitar que atenent les seves competències actuïn en conseqüència en favor de la ciutadania i per al manteniment de llocs de treball.
4. Traslladar aquest acord al Síndic de Greuges de Catalunya, tenint en compte el greu perjudici que la decisió genera entre la ciutadania, així com a la Confederació de Federacions d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), i a l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).