Ruta dels Molins

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d'un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.

També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.

La ruta comença al Molí del Pujol (emplaçament B al mapa), que és un dels molins més vells del municipi, tot i que no en coneixem la data d'edificació. Els Pujol el van adquirir del mas Geperut el segle XIII, i ja el 1550 Joan Pujol i Joan Aragall van signar un contracte pel qual el primer donava la llibertat de poder utilitzar l'aigua que sortia del seu molí al segon, sota certes condicions.

El molí del Pujol té la cadireta situada a l'alçada de Can Vinyets, i des d'allà l'aigua es conduïda per un rec fins a arribar a la bassa. Si continuem la ruta ens trobarem amb la font de les Eres, on hi raja aigua de la mina de la Frontera. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic. Des d'aquesta font és molt fàcil apropar-nos a la casa de la Frontera i del Verdaguer, tot i que ens desviem per un moment de la ruta.

El Verdaguer presenta un aspecte immillorable i conserva aquells elements que demostren la seva antiguitat i importància, barrejats amb les diferents edificacions que s'hi han anat afegint al llarg dels temps. La primera notícia documentada que tenim data de 20 de març de 1254, tot i que segurament és més antic. Amb el temps els Verdaguer van esdevenir un dels propietaris més importants del municipi.

El mas Frontera, ric per les aigües de la mina que durant molts anys van abastir el poble, es perd en els orígens dels temps. La primera notícia que tenim de la casa, tot i que no en coneixem la data exacta, és de molt abans del segle XIII i ens l'ubica afrontant amb les terres de la vil·la Tenes. El 1212 trobem el primer document que ens parla dels estadants del mas. Fins a 1371 a la documentació hi consten dos masos: el Frontera sobirà o de dalt i el Frontera jussà o de vall. Acabaran units el 1371, constant el mas Frontera sobirà com a derruït i deshabitat i quedant només el mas Frontera jussà o de vall. La casa actual ha patit moltes modificacions i se l'hi ha afegit annexes i altres elements. De tota manera, encara es pot apreciar la construcció inicial de tipus basilical, a dues aigües, fet que demostra la seva antiguitat. La Frontera té un molí, el molí de la Frontera.

Si desfem el camí i tornem cap a la ruta dels molins, des de la font de les Eres ens és fàcil arribar-nos fins a la casa de les Eres. El mas les Eres ha estat restaurat darrerament, i s'hi ha afegit alguns elements arquitectònics a l'entrada que modifiquen un xic el seu aspecte original. Tanmateix, l'estructura de la casa és la típica de la masia catalana. La primera notícia que tenim de les Eres és del 1196.

Situats a la font de les Eres i continuant la ruta dels molins, arribarem al molí de la Frontera. Tot i que no coneixem la data en què va ser edificat, ha de ser gairebé tan antic com el molí del Pujol. El que sí sabem és que l'any 1232 els habitants dels dos masos Frontera -Arnau de Frontera i Bernat de Frontera-, van arribar a un acord per a la utilització del molí, que tenien a mitges. Així, van pactar disposar-ne una setmana cada un, a setmanes alternes, a comptar des de la posta de sol del dissabte.

Una mica més amunt del molí de la Frontera hi ha el de Rosanes. No ha arribat informació que faci referència explícita al molí de Rosanes d'abans de 1650, però sabem que el 1398 la família Rosanes estava instal·lada al terme de Sant Martí de Riudeperes. Pel què fa al molí, tenia dos rodets que feien girar dues moles. Amb la construcció de l'eix transversal es va fer malbé l'antiga bassa del molí.

Continuant ruta amunt i després de creuar l'eix transversal per sota el pont de les Viles, arribarem al molí de la Calvaria. El molí de la Calvaria ha anat lligat sempre a la casa del mateix nom, de la qual parlem en la ruta del romànic. Per les traces de la resclosa la seva antiguitat es remunta al segle XI i la primera notícia documental que tenim és del 1236. Està compost pel molí a la planta baixa i un habitatge, construït al segle XVI, al primer pis. A la porta de l'habitatge s'hi llegeix la inscripció JHS MORT CALVARI ELS D'ASI RECORDI. 1596. En els primers temps pagava censos al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en tenia els drets, i a partir del segle XIV era de domini reial.

El molí va funcionar fins l'any 1980. Més tard es va restaurar per transformar-se en museu.

En ell s'hi mostrava tot el cicle del blat, des de que es planta fins a la seva panificació un cop ha estat transformat en farina. També hi havia mostres dels cereals que es sembraven a la zona i de les eines que s'han utilitzat al llarg dels temps per conrear-los, un paller i diversos atuells, a més de fotografies antigues i actuals.

Pel que fa a les funcions específiques del molí, al de la Calvaria es podia veure el procés de mòlta del blat mitjançant l'aprofitament de l'energia hidràulica. Un cop transformat el blat en farina gràcies a l'acció de les dues moles de què disposa el molí, també era possible apreciar els processos que se seguien per seleccionar la farina segons quina fos la seva qualitat (primeres, segones, terceres, etc.)., o la pastera per poder pastar el pa. La força hidràulica del molí també s'aprofitava per esmolar les eines del camp.

El penúltim molí de la ruta és el Molí del Nadal, que estava sota el domini de la casa Alta-riba, que a finals del segle XIX encara el conservava entre les seves propietats. L'habitatge està totalment modificat i és difícil trobar-hi restes de l'antic molí. Antigament el torrent s'embassava en aquest indret i es reconduïa l'aigua cap al carcabà.

Poc després del molí del Nadal trobem la Font Vermella, que és una gran mina d'aigua del mas Alta-riba. Hi ha una taula molt desgastada, que no és res més que una antiga roda de molí.

El darrer molí de la ruta és el d'Alta-riba. Lligat a la casa del mateix nom, que tractem a la ruta de Sant Marc, del molí en sí en coneixem poques coses. Data de com a mínim el segle XIII, però va ser reconstruït posteriorment, segurament perquè alguna riuada es va endur el primer edifici.

També sabem que el 1287 Ponç d'Alta-riba va donar llicència i plena potestat a Guillem Genovès per poder prendre tota l'aigua que saltava de la resclosa del molí d'Alta-riba, de manera que aquest pogués conduir l'aigua al seu molí i regar les seves terres.

Pel que fa a les característiques, era l'únic molí que hi havia sense habitatge. L'obrador es trobava just després del pou de la bassa i a l'interior hi havia només un joc de moles. També tenia un escairador, un trull que al girar servia per treure la clofolla i trencar una mica el gra. És així com es feia l'anomenat blat de coure, que es menjava bullit.

Autor text: Jordi Vilamala