contactar   |   ES  |   EN  |   FR  |   DE  |    Mida del text     |    Sense estils    |     Versió mòbils  |   
capçalera
escut ajuntament
Ajuntament
de Calldetenes
 Data i hora oficials: 02:22 | 26/06/2017
Història i cultura

Comparteix:

El centre històric del municipi és l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que era sotmesa des d'abans del 1050 a Sant Julià com a sufragània. L'autonomia d'aquesta quadra va començar a detectar-se al segle XIII, i es va materialitzar el segle següent. La seva jurisdicció pertanyia al rei, i era exercida pel veguer d'Osona. El 1356 el rei va cedir el seu domini a Bernat III de Cabrera, quan el va fer comte d'Osona. Desfet el comtat d'Osona el 1364, Calldetenes va tornar al domini reial el 1381, prèvia compra de la seva jurisdicció, i es va unir amb les quadres de Sant Joan del Galí o de Riuprimer, de Golomers i de Torrellebreta, que formaven les Quadres Unides d'Osona, regides per un sol batlle. Totes aquestes quadres es trobaven sotmeses, per privilegi reial a les tributacions de la ciutat de Vic, i segons les talles imposades pels vigatans, entre els anys 1414 i 1430 tributaven a Vic els masos Aregall, la Frontera, el Verdaguer, les Eres, el Pujol, Can Tona, la Vila Grossa, la Vila Xica, Rosanes, Roca, la Calvaria, el Noguer, Llobet, Ponç, Llió, Serres, l'Eimeric i Sauleda, que devien ésser el total de masos habitats aquells anys.

 

A finals del segle XVI, es comença a habitar el barri de Calldetenes. Sembla que hi havia algun hostal ubicat a prop del camí reial de Girona, on anaven a comprar carn i pa molts vigatans per a evitar els tributs o drets cobrats pels burots que gravaven les mercaderies que es venien a la ciutat. El 1609 el bandoler Perot Rocaguinarda va assassinar a Francesc Torrent dels Prats, de Sant Julià de Vilatorta, agent reial encarregat de perseguir malfactors, als hostals de Calldetenes. Al llarg del segle XVII es van anar instal·lant més hostals i construint cases al barri de Calldetenes.

El segle XVIII es va donar un augment espectacular de la població, que va doblar-se. Aquest desenvolupament decidí el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Hartalejo, a erigir-hi una església, dependent de la de Sant Martí de Riudeperes. El mateix bisbe, mercedari, que pertanyia a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, en va dibuixar els plànols i va pintar uns quadres que en guarnien el presbiteri. La nova església, dedicada pel bisbe a la Mare de Déu de la Mercè, es va inaugurar el 1778 i cent anys més tard s'erigia en parròquia independent, amb terme propi i separada de Sant Martí de Riudeperes, la qual, amb un terme més reduït, continuà supeditada a Sant Julià de Vilatorta.

El segle XIX, Calldetenes va restar força estancat, i no és fins al darrer quart del període que el municipi comença a estructurar-se i a prendre més pes la zona urbana que la rural. De fet, fins a la dècada de 1920 el poble no té local propi per a l'ajuntament i fins a la dècada de 1930 no es comencen a modernitzar les infrastructures. L'esclat de la guerra civil (1936-1939) va dividir força el poble, molt compromès amb la República, i va suposar una forta aturada al desenvolupament del municipi. A finals del període franquista i amb l'arribada de la democràcia es van començar a desenvolupar de nou les infrastructures, i a partir de la dècada de 1990 el poble va experimentar un canvi important, entrant a la modernitat de manera definitiva.

Autor: Jordi Vilamala
 



Actualització d'aquest contigut: 18:29:33 13-06-2012







 enviarEnviar     imprimirimprimir

Eslgésia parroquial de la Mare de Déu de La Mercè
Eslgésia parroquial de la Mare de Déu de La Mercè
Sant Martí de Riudeperes
Sant Martí de Riudeperes

Ajuntament de Calldetenes
Plaça Onze de Setembre, s/n | 08506 Calldetenes
Tel. Tel. 93 886 31 05 | Fax. 93 889 13 20 |  contactar
Xarxes socials
Amb col·laboració de: