Ruta de Sant Marc
La ruta de Sant Marc és especialment interessant pel seu paisatge, i transita per la part alta del terme. Com les altres dues rutes descrites es pot iniciar des de diversos punts, fins i tot des del nucli urbà de Calldetenes. Nosaltres, però, proposem fer-la com a complement de la ruta del romànic o de la dels molins. Així doncs, o bé des del molí d'Altarriba o bé des de Santa Margarida, ens dirigirem cap a la casa d'Altarriba. (veure mapa adjunt).
Alta-riba és, sens dubte, la casa que més nom ha donat a Calldetenes. Els Alta-riba es documenten a partir de 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família, Vermei d'Alta-riba. L'any 1198 tenim documentats els germans Berenguer d'Alta-riba i Guillem de Meda. La família Alta-riba deriva dels castlans del castell de Meda. Un dels membres del llinatge, Bernat Guillem d'Alta-riba, va participar activament en la guerra civil catalana del segle XV com a cabdill reialista a la Plana de Vic.
També va ser molt famós Llorenç d'Alta-riba, que va terroritzar Vic i tota la comarca amb diverses bregues i aldarulls. La casa s'entroncà amb la dels Clariana el 1578 i amb la família Sentmenat el 1754.
El casal o domus d'Alta-riba va ser destruït durant la guerra de Successió (1702-1714) i reedificat a finals del segle XIX. De l'antiga casa només en queda un portal adovellat modern amb un escut gòtic dels Alta-riba i Vilalleons situat al centre i sobre la clau de l'arcada. A banda, també es conserva un petit recinte murallat, al cantó de tramuntana, entre el casal i el torrent. Hi ha un mur de 30 m de llarg paral·lel al riu i una altra ala a llevant de 6 m de llarg. El primer fa de mur de contenció de terres salvant un desnivell de cinc metres i mostra el parament exterior totalment ocult per la vegetació d'esbarzers i, per tant, amaga l'aparell i la renglera d'espitlleres separades regularment cada dos metres i que són perceptibles des de l'interior, des dels jardins del casal. L'altra paret de llevant, per contra, té el seu parament exterior net i en son visibles les espitlleres. Els dos murs tenen una gruixària d'1,2 m i han estat construïts amb carreuons ben travats.
Des d'Altarriba, podem anar a enllaçar amb l'antic camí ral de Sant Julià de Vilatorta, que ens portarà fins a la casa nova de la Sauleda i a la Sauleda.
El mas Sauleda és, també, un dels destacats del municipi. Originàriament hi havia dos masos anomenats Sauleda -sobirà i jussà-, però a finals del segle XIV ja estaven units sota una mateixa família. Les primeres notícies que tenim dels Sauleda són de l'any 1282.
Des de la Sauleda podem prendre el camí que ens portarà cap a l'Eimeric, que és un altre de les cases importants de Sant Martí de Riudeperes. Les primeres notícies que en tenim són del segle XIII. La casa és de cos quadrat amb una esvelta torre fortificada, d'època medieval, construïda per controlar el territori i els possibles agressors. L'Eimeric té annexa una capella moderna dedicada al Sagrat Cor.
Des de l'Eimeric és interessant dirigir-se cap una altra de les masies nobles del terme, el Llió. Les primeres dades que en tenim reculen fins al 1290. Es tracta d'una gran casa, amb coberta a dues aigües i amb diversos annexos afegits. Conserva encara alguns festejadors i altres elements arquitectònics antics. Tot i l'estat desmillorat en què es troba actualment, les proporcions de la seva construcció en denoten l'antiguitat i la importància que al llarg de la història aquesta casa ha tingut pel municipi.
Des del Llió podem dirigir-nos cap a mas Ponç, una altra de les cases que se cita reiteradament en la documentació des d'antic. Sabem que la casa estava sota domini del rector de Sant Julià de Vilatorta i que, potser per aquest motiu i per poder-ne treure un rendiment més alt, el rector el va donar a cultivar a diferents famílies al llarg dels temps, sobretot a partir del segle XVI. La casa presenta, com la gran majoria de les que hem vist, la típica estructura de masia catalana. Darrerament ha estat reformada.
Un cop situats en aquest punt, i si bé ja hem descendit cap al nucli urbà de Calldetenes, és interessant desfer el camí per dirigir-nos cap al turó de Sant Marc, un dels més privilegiats de la Plana i des del qual, en dies clars, es pot apreciar una bonica vista de la plana de Vic i els seus pobles. Abans d'arribar a Sant marc passarem per la masia anomenada Serra de Sant Marc. Aquest mas, del qual en tenim notícies com a mínim des del segle XIV, era propietat eclesiàstica. Actualment allotja diverses naus i construccions annexes al seu voltant, dedicades a la cria de bestiar. La casa queda amagada per la vegetació, i ha patit diverses ampliacions que han modificat la seva aparença original.
Des del mas Serra de Sant Marc ens és molt fàcil apropar-nos fins a la capella de Sant Marc. La capella, sola i aïllada, està construïda just als límits de les parròquies de Santa Eugènia i de l'antiga Sant Martí de Riudeperes. Aquesta circumstància va fer que des del segle XVI fins a finals del XIX estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors. A partir de la creació de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes, va passar a ser responsabilitat del rector de Calldetenes. La capella és documentada des de 1530 quan el 25 de març d'aquest any l'amo del mas Ponç de Sant Martí va vendre a Pere de Granollacs una vinya situada a prop de la capella.
Des del 1530 la capella ha patit diverses reformes. Algunes motivades per l'envelliment de l'edifici, altres per desperfectes causats per causes naturals (especialment els llamps) i d'altres pels desperfectes causats per la Guerra Civil (1936-1939). La capella actual és àmplia i està ben cuidada, però no conserva cap element antic. És probable que en els seus murs s'aprofitessin parets antigues, per no es pot precisar a causa de l'arrebossat i de les pintures que hi ha. L'edifici actual, amb un noble portal de pedra treballada, es va refer el segle XIX, al voltant de 1860. A banda del culte a Sant Marc, molt arrelat entre els habitants de Calldetenes i també els del poble veí de Santa Eugènia de Berga, el paratge on es troba ubicada la capella és, de per sí, un espai especial per les vistes que s'hi poden contemplar.
Pels que van lleugers, és un bon exercici descendir del turó de Sant Marc seguint el torrent. Les característiques del sòl, amb les margues gris-blavoses, i la vegetació que hi creix, farigola i matolls, contrasten amb la vegetació que hem anat trobant al llarg de la ruta de Sant Marc.
Un cop descendit el turó arribarem al nucli urbà de Calldetenes. Els que se'ls hagi fet curta la ruta es poden arribar fins a la Farigola, el Collet i la Farigoleta, cases de pagès situades molt a prop del nucli urbà.
Autor text: Jordi Vilamala
